La interpretació del subjecte II


Quan trobes el motiu cal explotar-lo!!! aquesta és la frase que em repeteixo una i una altra vegada cada cop que trobo alguna cosa interessant, no deixar perdre ni una sol angle, ni una sola manera d'interpretar el motiu. Naturalment no aconsegueixes mai interpretar al màxim tot el que la natura dona, tot el que la fotografia ens ofereix.

Naturalment la foto són les minuscules perles d'aigua que hi ha a les branques del tamariu, un regal d'aquests dies de pluja tant magnífics.

A la segona foto podeu veure les gotes d'aigua enmarcades en un context general, on les rames del tamariu formen part del protagonisme de la imatge.

A la tercera imatge el protagonisme és el 100% de les gotes, tot i això no vaig voles aillar-les del tot del fons deixant entreveure elements del fons a la part dreta de la imatge.

Les dos estan fetes amb una doble exposició per tal de captar elements del primer pla i d'un segon pla.

Experimentant amb el video de la D3s


La veritat és que el tema del video no m'ha atret mai, però des de que s'ha incorporat a les cameres de foto la cosa s'ha ficat interessant. Molts cops m'he trobat que el que no queda bé en una sola imatge, principalment per que ella sola no explicaria res o no aconsegueixo expresar el que m'agradaria, tot i que el motiu sigui atractiu, doncs li dono al video i la cosa pren una altra forma.

El video que us deixo és només un experiment per anar agafant pràctica amb el món de l'edició del video, el premiere, els formats, etc etc.

salut! 


La interpretació del subjecte


    Nikon D3s, Sigma 150 macro, 1/100 f 3,2, ISO 400, doble exposició

Molts cops em pregunto el per que la natura em crida tant l'atenció, que és el que m'agrada d'estar al camp ? deu ser el paisatge, deu ser la tranquil·litat o deu ser... doncs no ho sabria contestar. El que sí tinc clar és que deu ser tot en conjunt, un conjunt harmònic i on cada element ocupa el seu espai, un conjunt de formes i figures que cada un de nosaltres interpreta a la seva manera.

Una altra de les preguntes que em faig és el per que d'aquesta bogeria que és ela fotografia, càmeres, objectius, trípodes, carregat d'un lloc a un altre i l'ansietat, que es veu calmada amb el so de l'obturador i el resultat de la imatge i molts cops faltada de satisfacció plena, que et fa pensar i pensar i tenir més i més ganes de sortir de repetir la imatge que saps que no tornarà a ser igual que l'anterior. Doncs tampoc tinc resposta.

El que puc dir és que m'ho passo increïblement bé, cada cop que descobreixo un subjecte, alguna cosa que em crida l'atenció i que es mereix que hi dedique el temps que faci falta per crear la imatge que tinc al cap i que la meva forma d'interpretar creu que té que ser així.