Hores d'espera




Sovint les hores d'espera dintre l’amagatall es fan llargues i pesades, i un cop ja n’estàs fart de veure la porció de paisatge que et deixa veure la finestra de l'amagatall intentes buscar alguna distracció, com en aquest cas que em vaig dedicar a fer fotos del interior de l'amagatall amb el mòbil, una altra opció és llegir i es que a la motxilla no hi falta mai un llibre o revista per matar el temps, tot i que no val a badar, s'ha d'estar atent a qualsevol soroll ja que a la mínima ja s'ha passat l'oportunitat de fer la foto del dia.

... la sang altera




Ara anar al camp es disfrutar del refileig del ocells, dels colors de les flors i dels perfum de les plantes aromàtiques.

Aquí podeu veure una parelleta de perdius, el mascle és de la dreta i l'altre es una femella.

Falsos culpables i presumptes innocents

El títol d'aquesta imatge vol ser l'expressió de la ràbia que tinc cada cop que vaig a la planta de transferència municipal i veig que hi ha un gos nou, els que haurien d'estar a la gàbia no són ells, i amb això ja ho dic tot.

El Samaruc (Valencia hispanica)



El Samaruc, és sense cap mena de dubte un dels valors patrimonials més important de l'Ametlla. Es tracta d'un peix de la família del ciprinodontids de no més de 10 cm i que es troba en greu perill d'extinció degut a la modificació i desaparició del seu hàbitat i sobretot per la introducció d'espècies exòtiques.

Analitzar el paisatge

Recordo que quan vaig començar amb el tema de la fotografia, una de les primeres coses que vaig fer es entrar en un foro de fotografia de natura, www.fotonatura.org, els paisatges eren una passada, igual que les moltissimes imatges de fauna. Mirava aquelles fotos i pensava que al meu poble mai podria fer coses tant espectaculars com aquelles, ja que per aconseguir una bona foto de paisatge no només la mà del fotograf hi juga el principal paper.

poc a poc he anat educant la vista i coneixent millor el territori, ara penso que el nostre poble és realment impressionant i que poca cosa té que envejar a llocs tant significatius de la península iberica com poden ser el cabo de gata o els penya-segats de la costa gallega i d'euskadi.

Diuen les veus


Diuen les veus que el corb marí és un problema, que per culpa d'ells no queda peix a la costa, que cada cop que surten de l'aigua ho fan amb el bec ple... Jo, tot i que respecto les opinions, en discrepo totalment.

A la imatge podeu veure un corb marí gros (Phalacrocorax carbo) mentre pescava en una de les llacunes de Santes Creus.

Quan el cel parla

Acaven de caure quatre gotes i el cel està tapat, a la tele anuncien que farà vent, així que val la pena guardar el tele i treure els angulars per sortir a fer paisatge.

Epoca de canvis


Estem en època de canvis, uns van i altres venen, i es que moltes aus ja comencen a deixar-se veure pels nostres camps i d'altres ja fan les maletes i ens diuen fins l'any que ve.

És el cas de la Puput (Upupa epops) que ja es comencen a veure exemplars recent arribats com es el de la imatge.