l'Adaptació al medi




L'Art del camuflatge, en aquest cas un dragó, Tarentola mauritania, en una soca d'olivera. Em pareix sorprenent la capacitat que tenen els animals per adaptar-se a tot allò que els medi els ofereix, no són ells que modifiquen el medi per les seves necessitats, si no ells els que s'adapten per aconseguir sobreviure, tot el contrari del que fem nosaltres.

Per cert la cimera contra el canvi climàtic ha estat un fracàs total i absolut!!! no se on anirem a parar, salvarem els bancs i l'euro però a ningú li interessa salvar el planeta?

Saludos!










Boscos màgics






Quan ja tens un tema molt tractat, una forma de treballar molt gastada és el moment de provar coses noves de fer alguna cosa diferent. així que ara toca passar de la costa a la muntanya de les platges i roquers als boscos i matollars.

I és així on comença aquesta sèrie que anirà madurant fins que em cansi de l'estil o del tema. els boscos del costat de casa no són molt atractius, fotogràficament parlant, i la veritat és que ja m'està bé que siguin així , ja que d'aquesta forma m'he d'exprimir molt més el coco per fer alguna cosa que tingui una mica de suc.

De moment us deixo aquesta de sèrie de boscos màgics i tenebrosos, jejeje!!!

La interpretació del subjecte II


Quan trobes el motiu cal explotar-lo!!! aquesta és la frase que em repeteixo una i una altra vegada cada cop que trobo alguna cosa interessant, no deixar perdre ni una sol angle, ni una sola manera d'interpretar el motiu. Naturalment no aconsegueixes mai interpretar al màxim tot el que la natura dona, tot el que la fotografia ens ofereix.

Naturalment la foto són les minuscules perles d'aigua que hi ha a les branques del tamariu, un regal d'aquests dies de pluja tant magnífics.

A la segona foto podeu veure les gotes d'aigua enmarcades en un context general, on les rames del tamariu formen part del protagonisme de la imatge.

A la tercera imatge el protagonisme és el 100% de les gotes, tot i això no vaig voles aillar-les del tot del fons deixant entreveure elements del fons a la part dreta de la imatge.

Les dos estan fetes amb una doble exposició per tal de captar elements del primer pla i d'un segon pla.

Experimentant amb el video de la D3s


La veritat és que el tema del video no m'ha atret mai, però des de que s'ha incorporat a les cameres de foto la cosa s'ha ficat interessant. Molts cops m'he trobat que el que no queda bé en una sola imatge, principalment per que ella sola no explicaria res o no aconsegueixo expresar el que m'agradaria, tot i que el motiu sigui atractiu, doncs li dono al video i la cosa pren una altra forma.

El video que us deixo és només un experiment per anar agafant pràctica amb el món de l'edició del video, el premiere, els formats, etc etc.

salut! 


La interpretació del subjecte


    Nikon D3s, Sigma 150 macro, 1/100 f 3,2, ISO 400, doble exposició

Molts cops em pregunto el per que la natura em crida tant l'atenció, que és el que m'agrada d'estar al camp ? deu ser el paisatge, deu ser la tranquil·litat o deu ser... doncs no ho sabria contestar. El que sí tinc clar és que deu ser tot en conjunt, un conjunt harmònic i on cada element ocupa el seu espai, un conjunt de formes i figures que cada un de nosaltres interpreta a la seva manera.

Una altra de les preguntes que em faig és el per que d'aquesta bogeria que és ela fotografia, càmeres, objectius, trípodes, carregat d'un lloc a un altre i l'ansietat, que es veu calmada amb el so de l'obturador i el resultat de la imatge i molts cops faltada de satisfacció plena, que et fa pensar i pensar i tenir més i més ganes de sortir de repetir la imatge que saps que no tornarà a ser igual que l'anterior. Doncs tampoc tinc resposta.

El que puc dir és que m'ho passo increïblement bé, cada cop que descobreixo un subjecte, alguna cosa que em crida l'atenció i que es mereix que hi dedique el temps que faci falta per crear la imatge que tinc al cap i que la meva forma d'interpretar creu que té que ser així.

Tutorial 1: l'Abeurador per fotografiar ocells


Ja fa temps que l'hagés tingut que penjar aquest vídeo, però el premiere m'ha donat algun que altre problema. Ara que ja ho tinc solucionat us deixo el tutorial de com varem muntar, el meu pare i jo, l'abeurador per fotografiar ocells.

Cal agrair també l'ajuda d'en Bernat a l'hora de la instal·lació.

Espero que aquells que esteu en el dubte us serveixi per tirar endavant, la veritat és que fins al moment m'ha donat moltes alegries, i això que l'he aprofitat poc.

Saludos!


Nous visitants

La setmana passada quan vaig estar a l'abeurador vaig notar a faltar dues espècies que no falten mai per aquesta època als abeuradors, els tord i la cua roja.
Aquesta setmana, quan encara les temperatures han estat  prou generoses, no han faltat a la cita, la cua roja només va entrar un cop i malament, però em va fer molta il·lusió veure-la rondar per la zona.
Pel que fa als tords, que no heu de confondre amb les grives, van entrar molt bé, en van entrar fins a set. És una espècie que s'ho pensa i pensa i s'ho remira tot abans d'entrar, i molts cops un cop a entrat surt disparat i torna a començar, mira i remira ....
Us deixo quatre imatges de tords d'aquesta última sessió.






Paràmetres de les imatges: Nikon D3s, Nikon 200-400, F4, Iso800, 1/500


L'evolució d'una imatge

Quant cops no em sortit a fer fotos o qualsevol altra cosa, amb una idea claríssima del que volem i al final em acabat satisfets amb una altra que de la idea inicial només en conserva alguns matisos. 
Amb fotografia de natura res es previsible i molts cops el moment ens regala situacions que val la pena aprofitar, i es que un cop has localitzat el motiu s'ha de treballar i fer madurar la idea, deixar-te endur pel moment i aconseguir transmetre el que vols de la imatge, encara que sigui desvirtuant la realitat.


La idea inicial era captar colors, de les primeres llums del dia, sense cap element a la imatge, que fossin els colors els protagonistes de l'escena, des dels tons freds fins al inici dels tons càlids, ambuna marcada línea de l'horitzó quasi al centre de la imatge

Poc a poc la cosa va anar evolucionant, en la imatge següent ja hi apareix un element que distorsiona a els colors i es converteix en el punt d'atenció de la imatge, una línia negra desdibuixada, la qual evoca a una barca.
Apareix el disc Solar i naturalment sens la obligació d'incloure el punt de llum a la imatge, ara l'element anterior perd protagonisme ja que Sòl centra tota l'atenció de a la imatge, la barca és un element que ajuda a equilibrar el pes de la imatge, la velocitat d'obturació a augmentat i es congela l'instant. Tot i que la composició i els colors m'agraden bastant, la imatge no em convens del tot, és massa convencional, li falta un toc especial, alguna cosa que la fassi diferent i li aporti el misticisme del moment. 

És hora de jugar amb la càmera i obtenir el resultat final.


Encetant noves idees

 Amb aquesta sèrie vull iniciar una nova etapa al blog, de moment i per fer evident el canvi, he canviat el format, tornant a una línia clàssica adaptada als temps actuals, voldria que fos més dinàmic i amb més contigus, espero que el temps m'ho permeti.

Acabat l'estiu i ara que les obligacions familiars tornen a la normalitat, tinc una mica més de temps per iniciar projectes o per donar continuïtat a d'altres que estaven aturats. Un d'ells és el del abeurador, tot i que fins al moment no l'he pogut gaudir tant com he volgut, igualment he continuat fent les tasques de manteniment, fincant aigua cada setmana, netejant el fons, arreglant els punts d'entrada, etc. l'esfroç a valgut la pena i els resultats no molts agradables.

Aquí us deixo una mostra de les imatges preses fa una setmana, tot i que no n'he ficat cap el, pit roig i la cua roja ja estan per la zona i crec que donarant mot de joc per aquest hivern.





Jornada de caça




Com ja us podeu imaginar la caça no es, precisament, la meva activitat preferida. Tot i això i per motius de feina vaig passar tot el matí del diumenge voltant acompanyat de caçadors, gossos i pocs trets.

Això sí, amb molt bona companyia, amb gent que tot i que la finalitat de l'activitat no sigui compartida per molts de nosaltres, en temps actuals, sabem molt bé que el respecte per la natura és importantissim per ells i per tots.  








Espero que passi aviat


Doncs sembla que l'estiu ja s'acaba i espero que amb ell la crisi fotogràfica. Tot el que he pogut fer, després de que l'amic Bernat em reparés la D200, és aquesta foto mentre provava l'equip sota l'aigua.

La imatge no té res de bo, li falta llum, li sobren partícules, definició, color, etc, etc. Però no em desagrada, espero que aviat surtin les coses millor fotogràficament parlant.

saludos

La cosa va rodada!






Aquest és el resultat de la sessió del dissabte per la tarda. No és la millor llum, ja que la bona és pel matí però la veritat és que estic bastant satisfet del to que està prenent el tema.

El fet de treballar amb el vidre espia, fa que hagi d'utilitzat un ISO molt alt, d'entre 1600 i 2000, per tal d'aconseguir detindre els ràpids moviments, com a contrapartida us diré que mai he treballat amb tanta comoditat, com que no et veuen pots moure't amb tota la llibertat del mon, variar enquadres, distància focal, etc.

salut!

I jo al mig!



Sobren les paraules.

Estrenant abeurador pels ocells


Seguint una mica les tendències em vaig decidir que fer-me un abeurador per ocells amb tota classe de comoditats, s'ha acabat això d'anar tirat per terra o no!! jejej!

He de dir que si no hagués estat per l'enginy i la dedicació del meu pare, encara ara estaria només amb la idea. quan ho tingui més definit us deixaré el macking off.

Us deixo alguns resultats. veureu que s'han de polir alguns detalls, però poc a poc la cosa va prenent forma.

Ironman





Dissabte passat a l'Ampolla es va celebrar, un any més, l'Ironcat. Una prova que per més que te l'expliquin no veus mai lo dura que pot arribar a ser. Jo vaig tenir la sort que un bon amic i va participar, cosa que em va animar a viure-la amb intensitat.

Un Ironman són 3800 metres nedant


i sortir amb l'energia suficient per començar a pedalar



180 km pedalant sota un sol de justícia, només acompanyat per la voluntat i les ganes d'arribar.



Un Ironman és arribar després de córrer 42 km amb prou força com per agafar la filla en braços i creuar la línia de meta després de quasi 12 hores sense parar.

El valor de la vida!!



La fotografia de nius no és està molt ben vista ja que molts cops es molesta i es fica en perill la continuïtat de la cria.

Ser el màxim curos a l'hora de plantar l'amagatall, valorar el comportament dels animals i desistir al mínim senyal que indiqui que la cosa no funciona.

Aconseguir aquesta imatge és cosa de tot un dia de treball, plantar l'amagatall al matí certa distancia, veure el comportament dels animals, i poc a poc aproximar-lo. Per la tarda la sessió que va durar poc ja que es va ficar a ploure i la lloc va començar a escassejar.

Photologistics


El passat dijous vaig quedar amb la gent de Photologistics, el Roger i el Carles, per fer una sessió amb els abellerols. La veritat és que va estar molt bé, tal com diem per aquí "va ser arribar i moldre".
http://www.photo-logistics.com/cat/index.htm