La part bona de la crisi




A la imatge podeu veure un dels hàbitats més destacables del nostre poble, la comunitat de màquia, també coneguda com garriga. Aquest hàbitat és juntament amb els cultius de secà i les bosquines de pi blanc els més habituals del nostre terme. Tot i això, no sempre podem trobar un hàbitat de màquia tant ben estructurat com el que trobem a la plana de Sant Jordi, on hi trobem les espècies pròpies, des del garric fins l'espartina, passant per diverses espècies florístiques de gran bellesa.

Degut a la seva importància bona part de la plana de Sant Jordi es troba sota la cobertura que li dona el fet d'estar inclosa dintre el Pla d'Espais Interés Natural (PEIN).

Tal com he comentat, només una part està inclosa dintre d'aquesta figura de protecció, lamentablement la zona que podeu veure a la imatge està desprotegida i d'aquí uns anys quan la crisi ja haurà passat veureu com on ara hi ha un hàbitat de característiques quasi excepcionals a Catalunya desapareix sota els jardins, piscines, cases i carrers d'una nova zona urbanitzada.

Lamentablement hi ha coses que són inevitables i que ja venen eredades d'altres temps.