L'alegria de la casa


Petita, tendre, delicada... tot i que és un tòpic dir-ho, em falten adjectius per descriure-la. A la vida ens poden passar moltes coses, algunes bones, altres no tant, però tenir un fill crec que és el més gran.

Ara tot pren una altra dimensió i es queda tot una mica en" standby" i només hi ha una única prioritat, que ella estigui bé.

Segurament el temps i el dia a dia ho tornarà tot a lloc, però mentrestant deixeu-me estar en aquest estat d'standby.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Disfruta el bons moments que ens dona la vida,aquest es un dels mes grans.
Felicitats als pares i un peto molt fort per la Claudia

Bernat

luana ha dit...

Enhorabona a tots tres!! tingueu la certes de que ella estarà be, els nens son savis.
GAudiu plenament de tots aquests instants perque no tornen.