Molts cops em paro a pensar per quan de temps podrem gaudir del que tenim i es que quan tens una cosa no saps l'important que era fins que la perds.
Ara que el món està en crisi és moment d'autoreflexionar, de pensar amb l'important de la vida i saber veure que el que realment importa, possiblement ho tenim a tocar cada dia. Aixecar-se al matí pensant els que el dia ens depara, veure que els que estimes estan prop teu, gaudir de les primeres llums i empendre el dia amb ganes.
A la imatge un dels últims tresors de la Mediterrània, la costa de la Cala.
Salut!!
1 comentari:
squan hem sento, inquieta, agobiada, angoxada..o simplement vull desconectar, el MAR es l'unic k hem sap calmar..nomes estan una estoneta mirant'lo, soc feliç! soc privilegiada d poder sorti al balcó i tindrel allá mateix... crec k no podria viure en un lloc on no tingues MAR,hem transmet massa coses inexplicables..
Publica un comentari a l'entrada