La interpretació del subjecte

    Nikon D3s, Sigma 150 macro, 1/100 f 3,2, ISO 400, doble exposició

Molts cops em pregunto el per que la natura em crida tant l'atenció, que és el que m'agrada d'estar al camp ? deu ser el paisatge, deu ser la tranquil·litat o deu ser... doncs no ho sabria contestar. El que sí tinc clar és que deu ser tot en conjunt, un conjunt harmònic i on cada element ocupa el seu espai, un conjunt de formes i figures que cada un de nosaltres interpreta a la seva manera.

Una altra de les preguntes que em faig és el per que d'aquesta bogeria que és ela fotografia, càmeres, objectius, trípodes, carregat d'un lloc a un altre i l'ansietat, que es veu calmada amb el so de l'obturador i el resultat de la imatge i molts cops faltada de satisfacció plena, que et fa pensar i pensar i tenir més i més ganes de sortir de repetir la imatge que saps que no tornarà a ser igual que l'anterior. Doncs tampoc tinc resposta.

El que puc dir és que m'ho passo increïblement bé, cada cop que descobreixo un subjecte, alguna cosa que em crida l'atenció i que es mereix que hi dedique el temps que faci falta per crear la imatge que tinc al cap i que la meva forma d'interpretar creu que té que ser així.