Des de la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra han organitzat una exposició sobre l'Espai d'Interés Natural dels Muntanyans.Ja fa un temps em van demanar si volia col·laborar de forma desinteressada i vaig dir que sí, així que moltes de les fotografies que hi apareixen als panells són meves. Durant un més es podrà visitar l'exposició de dilluns a divendres de 9:00 a 15:00 a l'edifici de Cal Bofill.
Aquesta és la bestia de Nikon, el superzoom 200-400 f4 vr, aveure si el puc encarregar aviat, ja que m'han comentat a la tenda, foto Carlos a Gibraltar, que els hi tarden unes 9 setmanes un cop s'ha fet l'encarrec, ja que els fabriquen quasi per encarrec.
Avui, dia 23 d'octubre de 2008, la central Nuclear Vandellós 2 a tingut que tornar a parar per una fuita d'hidrogen, i es que no anem bé, al més d'Agost ja varen tenir problemes per la fuita de vapor d'aigua i ara que feia un dia que tornava a estar en funcionament ha tingut que tornar a parar per una altre problema. Ja ho diu la dita popular " Caldera vella bonys i forats", que em de fer, ignorar el que passa, esperar, no fer cas o deixar que torni a passar el que fa 19 anys ja va passar? segurament en altres temps la gent ja s’hagués alçat a manifestar-se en contra o algun tipus de reacció popular s’hagués ficat en marxa, avui en un mon més "liberal i democràtic" ningú diu res, només se'n parla en cercles reduïts i gairebé monotemàtics. Ara la preocupació és la crisi, l'economia s'enfonsa, correm-hi tots!!! i mentrestant el Sr. Aznar dient que el canvi climàtic no existeix, aquest senyor en quin mon viu?
Encara recordo com tot el poble de l'Ametlla es va alçar per aquell 1989 encontra de la central Vandellòs I i proclamant el seu tancament després del incendi d'un dels impulsors d'aire, ara en poc temps ja portem 4 incidents, entre Ascó i Vandellós II, prou greus i ningú a dit res. Per que?
Ara ho he intentat amb aquesta caixa mimètica amb l'entorn i de moment el primer intent ha entrat amb tota tranquil·litat, ara el tema es repetir ja que el dia que ho vaig provar només va entrar un cop i només vaig poder fer el que esteu veien.
Doncs sí, amb una mica de retràs ha arribat a les meves mans el nou disc de METALLICA, Death Magnetic. Abans de presentar-lo van anunciar que seguiria la línia del Master of puppets ( el disc mestre de Metallica) i després dels 3 últims discs tots estàvem esperant amb ganes alguna cosa que ens retornés cap aquell so ancestral dels pares del trash metal.Ara toca assaborir-lo !!!!
No es que siguin dels grups que més m'agraden, però sempre es bo saber que les velles glories del rock encara estan a la carretera i aviat a Barcelona. El nou disc es diu BLACK ICE i el treuen després de 8 anys de silenci.
Aquí una de les cançons que més m'agraden del grup:
Sense cap mena de dubte una gran idea, finalment els que ens agrada la natura i la fotografia ens podem agrupar per reclamar els nostres drets i ficar en pràctica les nostre obligacions, hi ha molta feina per fer però la cosa pinta molt bé.
Jo, ja en sòc membre, gracies!!!
Hem estat un temps meditant-ho però al final, i sense tenir clar si fem bé o malament, només acceptant les responsabilitats que implica, em decidit comprar un gos, i no un gos qualsevol, petit i faldiller per tenir en un pis, no, si no un Golden Retrevier, una autèntica passada de gos. De moment ens toca esperar un mes més per poder tenir-la, ja que fins als 2 mesos no ens la poden donar, l’espera es llarga però valdrà la pena.
Des de que em vaig iniciar amb el tema de la fotografia que tenia ganes de fer el cicle d'una papallona, he buscat i buscat per poder trobar alguna espècie que sigui visualment atractiva, finalment he trobat per casualitat una oruga de Papilio machaon, un dels lepidòpters més bonics de la península, ara només queda esperar que la natura faci la seva feina i que per la primavera vinent, si tot va bé, pugui tancar el cicle.
Després de pensar-ho durant un temps vaig decidir provar l'adobe lightroom, la veritat es que no estava molt entusiasmat amb el tema, ja que amb el Nikon NX i el Photoshop ja treballava bé, però els bons comentaris de la gent i el nou sistema de tractament per zones em van cridar l'atenció. Ara estic encantat la veritat que és una autèntica meravella, l'organització de l'arxiu, les eines que t'ofereix per treballar, la facilitat de treball etc, etc. Fins i tot la interfície gràfica m'agrada, el fet que sigui de color negre és molt interessant.
Ara estic fent el més pesat de tot que és organitzar l'arxiu, però val la pena ja que ara podré trobar les fotos de forma més ràpida sense tenir que obrir carpetes i subcarpetes i més subcarpetes.
També us diré que el mateix divendres dia 19 a la confraria es va portar avendre una Tauró Martell, una espècie que feia molts anys que no es capturava. Finalment esconfirma que no es tracta d’un vell marí sinó d’una foca comú, no per això menys important
“... REFLEXIONEM-HI, SI US PLAU, REFLEXIONEM-HI.”
Air dia 9 d’Agost, en Pep Sala ens va oferir un concertillo molt guapo al port de la Cala, molta gent, bona música i un ventet que ens va ajudar a passar el calor.Abans del concert i aprofitant les amistats, la foto de rigor i uns 10 minutets de conversa on varem intentar arreglar el mon, jejeje!!!
Lamentablement moltes de les espècies de rapinyaires de la península estan o han estat afectats per les activitats humanes, espècies com, l’àguila imperial, àguila real o la cua barrada han estat maltractades per l’home. És en aquesta última que vull fer incidència.
Ja deu fer una mica de 3 mesos em van fer partícip d’un treball de conservació d’un dels grans rapinyaires de la nostra fauna, prop del meu poble hi ha una parella d’aquestes majestuoses aus.Per tal de tenir-la controlada, saber la seva distribució i les zones de caça i el territori que ocupa se’ls hi havia de ficar un transmissor que via satèl·lit ens dirá, en qualsevol moment, on es troben.
Finalment i després d’un 3 mesos de feina les varem capturar, anellar i instal·lar el transmissor, ara volen amb una mica menys d’intimitat però amb la certesa que hi ha algú que és procura per la seva existència.
A la foto em podeu veure alliberant el mascle, un moment únic i inoblidable, la feina de 3 mesos es veia acabada de forma satisfactòria i amb un gran enriquiment personal.
Tot comença quan una cosina meva em diu que te dos entrades per anar a veure Bruce el dia 20 de Juliol, d’una amiga seva que per circumstàncies no hi pot anar, ràpidament li dic que si, la veritat es que Bruce no es dels que m’agraden més però segur que l’espectacle promet. Arriba el diumenge dia 20 de Juliol de 2008, ja fa una setmana que tinc les entrades i els nervis a flor de pell, a les 16:00 quedem amb més gent del poble per marxar cap a Barcelona, destinació el Nou Camp. A les 18:00 aprox arribem, deixem els cotxes mal aparcats amb l’esperança que en un dia com aquest els municipals tindran compassió, anem a comprar entrepans i a les 19:20 entrem a l’estadi després de fer una cua kilomètrica però prou ràpida.
Com en tot concert els primer de tot és equipar-se correctament, ens dirigim a la parada de merchandising i després d’haver comprar una camiseta pirata mentre ens esperàvem a la cua en comprem una d’oficial, ara si ja estem preparats per afrontar una nit intensa de Rock pur.
Després d’esperar-nos quasi 3 hores i amb mitja hora de retard comença l’espectacle decibels i decibels de d’una música intensa, enèrgica i carregada de missatge d’un tio que no para ni un moment quiet, que s’entrega als mes de 90.000 espectadors que a la vegada corejaven com una única veu totes les cançons, aixecant els braços com si volguessin tocar aquella música.
Al cap d’unes 3 hores sense descans acaba l’espectacle i reprenem el camí de tornada, efectivament la policia local a estat molt benèvola i els cotxes estan al seu lloc, 2 hores de camí i a les 4 del matí arribem al poble extasiats de musica en directe i amb el record d’haver gaudit de l’espectacle d’un dels més grans de la música contemporània. I per que ningú o fiqui en dubte el tio omple el camp nou dos dies consecutius.
